En els infants recomanem fer la primera exploració tan bon punt els pares o pediatre detectin alguna anomalia en els peus: ja sigui ditets un sobre l’altre, desgast i deformació del calçat cap a un lateral, nens que es fatiguen sovint i cauen sols,...perquè generalment en aquesta edat tan primerenca, no se solen queixar mai dels peus.
Depenent de l’edat podem trobar desviacions fisiològiques, sobretot de les cames (com és ara el genus valgum o cames en “X”, es a dir que toquen de genolls i separen turmells). Fins als quatre anys aproximadament, un genus valgum, no ens haurà de preocupar exageradament, perquè és un mecanisme d’autocompensació que té el nen per augmentar el seu triangle de sostentació, i així aconseguir, degut encara a la seva immaduresa, un major equilibri.
Tot i així, qualsevol transtorn de la marxa del nen (el més freqüent, sens dubte són els peus valgs o pronats) quan abans els poguem tractar molt millor...ja que hem de pensar que qualsevol òs (i en aquestes edats, encara no han acabat el seu procés de solidificació) sotmès a una pressió excessiva o anòmala permanentment, provocarà que aquest òs i parts toves, es puguin deformar, adaptar i patir les conseqüències per sempre (llei de Davis, Wolf i Delpech). Per tant, hi haurà una adaptació funcional tan de l’òs, com de les parts toves (lligaments, cartílegs..). El que pretenem doncs, és alinear turmell, genoll i cadera per tal de prevenir futurs problemes en l’adult.
Per tant, en la infantesa, els tractaments ortopodològics (ja siguin plantilles o ortesis de silicona pels dits) van encaminats a ser preventius o profilàctics, i una bona exploració de cadera, musculatura, assimetria de cames, i biomecànica del peus s’hauria de realitzar en edats molt primerenques.
93 803 19 56
